Què sents quan et donen un premi?

El 9 de novembre es va fer públic: m'havien concedit el Premi de Literatura Científica 2004 de la Fundació Catalana per a la Recerca. Va ser una gran alegria perquè havia treballat molt en el llibre que m'han guardonat. Al mateix temps, també havia gaudit escrivint-lo, malgrat que vaig haver d'esgarrapar temps a altres activitats o renunciar al lleure estiuenc (l'estiu de 2004 no he anat ni un sol dia a la platja!).

M'han donat el premi, però ara tinc davant meu la incògnita: es vendrà?, agradarà a les persones que el llegeixin? Aquesta obra és com una filla (o un fill) que de cop s'ha fet adulta i s'emancipa. Fins ara he estat jo qui la nodria i la guiava, qui la corregia quan seguia pel camí que no era l'adequat. Ara ja té la seva pròpia vida. És cert que puc influir en el seu destí, per exemple fent-ne promoció, com es pot influir en les fillles (o fills) aconsellant-los o ajudant-los. Però ja se m'ha escapat de les mans.