La Wikipèdia i les dones

Nombre de respostes per llengua (enquesta UNU)

En un món on es busca la igualtat, una enquesta feta per la Universitat de les Nacions Unides (UNU) el 2010 va demostrar un fet que molta gent ja suposava: que l'enciclopèdia universal que és la Wikipedia era cosa d'homes. L'enquesta va rebre 176.192 respostes, la majoria de les quals era d'usuaris de les versions russa (45.616) o anglesa (43.912), seguits dels usuaris de les versions alemanya (22.989) i castellana (20.144). Entre els usuaris de la Viquipèdia catalana, van respondre 562 persones.

L'enquesta analitzava molts aspectes de la Wikipedia, un dels quals era el demogràfic, i diferenciava entre les persones que en són usuàries només com a lectores i aquelles que també hi contribueixen. Pel que fa als lectors, ja es notava una diferència: els homes n'eren un 68,99% i les dones un 30,52%. Aquesta diferència, però, s'accentuava molt quan es tracta de contribuir a la creació, ampliació o correcció d'articles, allò que en terminologia viquipedista es coneix com a 'edició': els homes representaven un 86,73% dels editors i les dones únicament el 12,64% (els percentatges no sumen 100, perquè hi havia persones que no van indicar si eren homes o dones).

Per què hi ha menys dones a la Wikipedia?
El 2011, a partir de les dades de l'enquesta esmentada i del propòsit que s'havia fet la Fundació Wikipedia que el 2015 el percentatge de wikipedistes dones fos del 25%, el diari estatunidenc The New York Times encetava un debat que va titular "On són les dones a la Wikipedia?". El debat volia aclarir les causes d'aquells desequilibri, si hi ha alguna cosa en el format i objectiu de la Wikipedia que atregui més els homes i si hi ha maneres de corregir aquest desequilibri. Van participar en el debat dones --i també algun home-- d'àmbits diversos. Jessamyn West, community manager de MetaFilter.com, que escriu sobre tecnologia, biblioteconomia i Internet des de 1999, deia:

Si allò que importa és alterar l’equilibri de gènere,  a més de promoure aquesta idea, cal estar disposats a fer complir les normes socials d’equitat i diversitat (no només esperar que en un futur ideal es produeixi d'alguna manera l’equilibri) i hem d’aprendre a tractar. amb elegància el contrari. És una discussió més sobre el poder que sobre el gènere.

Per a Justine Cassell, professora i directora de l'Institut d'Interacció Humans-Ordinadors de la Universitat Carnegie Mellon, cal distingir dos tipus de desequilibri de gènere a la Wikipedia. Per una banda el nombre d'articles sobre temes que interessen a les dones i la seva llargada. Per una altra, el nombre de dones editores en relació al nombre d'homes editors. A més, considera que cal observar el desequilibri de gènere de dues maneres, perquè la Wikipedia des de fora no es veu de la mateixa manera com la veuen des de dins les persones que hi fan aportacions.

Des de fora, la Wikipedia sembla la democràcia del coneixement, un lloc on es pot posar tot el coneixement existent a disposició de tothom. Des de dins, però, pot ser un lloc on es lluita per fer-se sentir. Diu Cassell que

...es pot entendre aquesta visió interna amb tan sols mirar la pàgina de discussió de molts articles, que en lloc de semblar col·laboracions al voltant de la construcció del coneixement, són plenes de descripcions de "guerra de redacció", on els editors successius intenten eliminar cada aportació de l’altre - i de debats polèmics i controvertits sobre la precisió dels punts de vista conflictius. Els usuaris de Flickr no eliminen les fotos d'altra gent. Els vídeos de YouTube inspiren debats intensos, però cap usuari no elimina les contribucions d’una altra persona.

Suposo que Cassell es referia a la Wikipedia en llengua anglesa, però, per la meva experiència com a viquipedista [escric viquipedista quan em refereixo a la versió catalana, que es anomenada Viquipèdia], veig que en altres llengües passa el mateix: articles en què una persona n'elimina fragments i qui els havia redactat torna a posar-los i les dues persones s'emboliquen en una discussió ad nauseam. Cassell pensa que això podria ser una causa de la reticència de moltes dones a col·laborar en la Wikipedia; no volen entrar en debats ni suprimir textos d'altres persones o que els elimini textos seus.

Susan C. Herring, catedràtica de lingüística i ciències de la informació a la Universitat d'Indiana, creu que el desequilibri de gènere a la Wikipedia és coherent amb el que ella ha anat observant des de 1992 en llistes de distribució i altres espais d'Internet. Com passa en algunes llistes de distribució, moltes dones no hi participen perquè se senten intimidades per l'actitud d'alguns homes. A més, l'estil de comunicar de les dones sol diferir del dels homes. A elles els costa més mantenir l'estil neutre propi de la Wikipedia. També creu Herring que la solitud del treball d'edició per a una enciclopèdia en línia es pot veure com antisocial. Això m'ha fet pensar que potser jo sóc antisocial, perquè, malgrat les dificultats que de vegades hi trobo, i malgrat l'aparent anonimat de publicar a la Viquipèdia, com més va més m'agrada fer-ho. De fet, és una de les causes --però no l'única-- que els darrers temps publiqui molt menys en aquest blog.

Les visites que pugui tenir una breu biografia publicada en el meu blog no poden comparar-se ni de bon tros a les que tindria si estigués publicada a la Viquipèdia. O potser no, perquè si hi publico, per exemple, la biografia d'una científica poc coneguda (les meves aportacions a la Viquipèdia són principalment biografies de científiques), és possible que ningú no la vegi, llevat que hi vagi a parar a través d'un enllaç.

Projectes per augmentar la presència de dones a la Viquipèdia
A Catalunya s'han anat desenvolupant diversos projectes per augmentar la presència de les dones a la Viquipèdia. Un d'ells és el projecte Wikidones, impulsat des del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (popularment, la Bonne), que va començar el 2014, en què un grup dones van començar a reunir-se per produir articles sobre dones o sobre temes relacionats amb les dones. A la Universitat Pompeu Fabra es fan també reunions de viquipedistes (els dimarts, al llarg del curs acadèmic) per fer articles sobre dones i resoldre problemes d'edició.

El 2015 es va encetar una segona fase del projecte Wikidones de la Bonne, per augmentar el nombre de dones viquipedistes i difondre'l per Barcelona. Així, el curs 2015-2016 es va fer la prova pilot en el districte de Les Corts. Hi va participar un grup de dones --la majoria veïnes de Les Corts i membres de la Taula de Dones de Les Corts, però no exclusivament-- que es van formar com a editores al mateix temps que anaven creant articles sobres dones. Aleshores feia uns set o vuit anys que jo m'havia inscrit a la Viquipèdia, però m'havia dedicat únicament a fer-hi correccions o afegir-hi referències, perquè no tenia prou coneixements per fer un article de novo. En el projecte en el meu districte vaig veure l'oportunitat d'aprendre-ho. I així va ser com em vaig llençar a publicar biografies de dones. El projecte se centrava en el districte i se'ns va demanar d'escriure o millorar biografies de dones que hi tinguessin alguna relació. Jo em vaig estrenar amb la biografia de Carme Puche i Moré, periodista i directora de cinema, que uns anys abans va guanyar un premi convocat des del districte.

Aquest projecte, que també s'ha dut a algun altre districte de la ciutat, a Les Corts ha tingut continuïtat a petició de les pròpies viquipedistes. Seguim reunint-nos un cop al mes durant el curs per fer nous article i especialment per resoldre dubtes, gràcies a la presència d'una dona experta a qui consultar. Sempre que puc vaig a la reunió mensual, perquè tot i que he publicat ja bastants articles, encara tinc moltes llacunes en el meu coneixement de l'edició. No es tracta únicament de la redacció del text seguint les normes de la Viquipèdia. Hi ha aspectes del format de l'article que encara em costa molt de resoldre. De tota manera, prefereixo editar articles a casa per un motiu pràctic: estic acostumada a treballar amb dues pantalles o amb una de panoràmica i haver-ho de fer des d'un ordinador portàtil em resulta molt incòmode.
 
Els darrers anys també s'han anat organitzant diverses viquimaratons amb l'objectiu de publicar articles sobre dones. Una viquimarató (o wikimarató) és un esdeveniment que reuneix persones per escriure ('editar' en diuen en la terminologia viquipedista) articles sobre un tema determinat o millorar articles ja existents. He participat en alguna viquimarató, però normalment prefereixo participar-hi en la distància, des de casa, per poder treballar més còmodament.

Els articles que he publicat des que m'hi vaig posar no arriben a la trentena. Pocs, tenint en compte que el primer vaig publicar-lo el febrer de 2016. Però sóc bastant anàrquica en la meva dedicació a la Viquipèdia. Puc passar mesos sencers sense fer-hi cap contribució i després en un mes fer-ne unes quantes, com aquest mes de novembre, que he publicat les biografies d'Elisabet Selbert, Dora Lush, Dolors Lleonart i Casanovas, Sara Branham Matthews, Ekaterina Lermontova, Ida Baccini, Carmen Schrader Angerstein i Nella Mortara.

A continuació un llistat dels articles que he publicat a la Viquipèdia des de 2016. He estat a punt d'escriure "articles meus", però no ho he fet perquè a la Viquipèdia, des del moment que publiques un article deixa de ser teu; altres persones hi poden fer correccions i ampliar-los (llistat actualitzat el 28 de setembre de 2021; ultrapassa la cinquantena):

• Alice Nutter (?-1612) dona anglesa acusada de bruixeria i penjada a causa de la cacera de bruixes de Pendle.
  
• Alki Zei (1923-2020), novel·lista grega, autora de literatura infantil i juvenil i traductora.
  
• Anna Foà (1876-1941? 1944?), entomòloga italiana expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
• Anna Klein (1883-1941), pintora i artista gràfica alemanya, víctima de l'Holocaust.
  
• Anna Weber-van Bosse (1852-1942), botànica neerlandesa.
• Anita Conti (1899-1997), oceanógrafa i fotògrafa francesa.
• Carme Puche i Moré (1977), periodista, guionista i directora de cinema catalana.
• Carmen Schrader Angerstein (1913-2012), Justa entre les Nacions, per haver salvat de l'Holocaust tres dones jueves.
• Carolina (Lini) Bunjes (1918-2016), membre neerlandesa de les Brigades internacionals i fotògrafa.
  
• Catharina Helena Dörrien (1717-1795), botànica i educadora alemanya.
• Cholitas escaladores de Bolívia, grup de dones aimares que escalen muntanyes amb els seus vestits tradicionals.
  
• Dolors Lleonart i Casanovas (1866-1936), una de les primeres metgesses catalanes.
• Dora Lush (1910-1934), microbiòloga australiana que va morir mot jove, en infectar-se quan investigava un bacteri en el laboratori.
• Dorothy Thomas (1922-2015), investigadora en hematologia estatunidenca
  
• Ekaterina Lermontova (1889-1942), paleontòloga russa.
• Elisabeth Selbert (1896-1986) La Clara Campoamor de les dones alemanyes. És una de les quatre 'mares' de la Constitució de la República Federal Alemanya i va haver de lluitar perquè el text de la Constitució reconegués que homes i dones tenen els mateixos drets.
• Ellekappa (1955- ), ninotaira italiana (publica vinyetes al diari La Repubblica, entre d'altres).
  
• Ellen Hutchins (1785-1815), pionera de la botànica a Irlanda.
• Else Berg (1877-1942), pintora jueva neerlandesa, víctima de l'Holocaust.
• Elvira Altés (s. XX i XXI), periodista, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Emma Strada (1884-1970), enginyera italiana, 1a a obtenir el títol en aquell país.
  
• Eugenia González Ramos (1919-1939), sindicalista, presa de les Corts, afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.
• Eva Mameli Calvino (1886-1978), botànica, naturalista i acadèmica italiana.
• Evangelina Bottero (1859-1950), ensenyant i divulgadora científica italiana.
• Fanny Hesse (1850-1934), introdueix l'agar en els cultius de microbiologia.
• Franca Pieroni Bortolotti (1925-1985), historiadora italiana, feminista.
  
• Henriette Vincent (1786-1830), artista pintora botànica francesa.
• Humira Saqib (1980-), periodista afganesa, activista dels drets de les dones.
  
• Ida Baccini (1850-1911), pedagoga, escriptora i periodista italiana.
• Ida Ørskov (1922-2007), metgessa i bacteriòloga danesa
• Ilaria Capua (1966-), viròloga italiana.
• Isabel Compter i de Sagarriga (1632-1653), poetessa rossellonenca.
• Janina Altman (1931- ), química i escriptora polonesa/israeliana, supervivent de l'Holocaust.
• Jenny Markelin-Svensson (1882-1929), primera dona enginyera de Finlàndia.
• Jessie Gray (1910-1978), cirurgiana de càncer canadenca/estatunidenca, educadora i investigadora.
• Kate Gleason (1865-1933), enginyera, empresària i filantropa estatunitenca.
• Kristine Munch (1873-1959), una de les primeres dones metgesses de Noruega.
• Margaret Todd (1859-1918), metgessa i escriptora escocesa.
• Maria Cengia Sambo (1888-1939, botànica/liquenòloga italiana.
• Marie-Anne Libert (1782-1865, botànica i micòloga belga.
• Marta Ascoli (1926-2014), escriptora italiana, supervivent de l'Holocaust.
• Marta Grandi (1915-2005), entomòloga italiana.
• Mary Ann Booth (1843-1922, microscopista estatunidenca.
• Mary Vaux Walcott (1860-1940, artista i naturalista estatunidenca.
• Meri Mangakahia (1868-1920), activista neozelandesa en favor del sufragi femení.
  
• Nella Mortara (1893-1988), física italiana expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
• Nielsine Nielsen (1850-1916), primera dona acadèmica i metge a Dinamarca.
• Otti Berger (1898-1944), artista textil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust.
• Rina Monti (1871-1937), biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana.
• Rosa Argelaguet i Isanta (1958-2020), enginyera i política catalana.
• Rose Maria Compaoré (1958-2020), política Burkina Faso, morta per la covid-19.
• Ruth Pactrick (1907-2013), botànica i limnòloga estatunidenca.
• Sara Branham Matthews (1888-1962), destacada microbiòloga mèdica, va fer recerca sobre el meningococ, que causa un tipus de meningitis, i el tractament d'aquesta malaltia.
• Sarah Voss (1999-), gimnàsta artística alemanya.
  
• Suzanne Lambin (1902-2008), microbiòloga francesa.
• Yolanda Ortiz (1923 o 1924-2019), química argentina, primera dona Secretària de Recursos Naturals i Ambient Humà d'Argentina.
• Women in Red, projecte iniciat a la Wikipedia en anglès per eliminar-hi el biaix de gènere i augmentar-hi la presència de dones, com a editores i en els continguts de la Wikipedia.

Potser us interessarà:
- La Viquipèdia arriba a les 20.000 biografies de dones (12.12.2017)
- Wikidones, web sobre el projecte de la Bonne
- Viquidones UPF
- La Viquipèdia té només un 17% de biografies de dones (18.10.2018)
- 10 regles senzilles per crear biografies de dones