El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 27 de febrer de 2016

El meu vot no es compra, senyors del BBVA!

Fa alguns anys em vaig convertir en accionista del BBVA. No vaig tenir ganes de lluitar contra ells en assabentar-me que un fons d'inversió que hi tenia contractat --i em van vendre com a molt avantatjós-- eren les famoses preferents. Vaig limitar-me a acceptar l'oferta que em van fer de bescanviar-ho per accions. En realitat, l'entitat que em va enredar amb les preferents no va ser el BBVA, sinó la Caixa de Terrassa que després es va fusionar amb altres caixes i finalment va ser engolida pel BBVA. I jo era tan confiada, que quan sentia parlar de les preferents, no sabia que jo en tenia; mai m'hauria imaginat que aquell noi tan amable de la Caixa de Terrassa m'hagués ofert invertir en un producte financer de duració indefinida i del qual només em podria desprendre si algú altre ho comprava. Segurament em vaig equivocar i hauria hagut de lluitar, com han fet tants altres inversors petits que al final han recuperat els seus diners. Però no m'hi vull capficar, perquè ja no puc tornar enrere.

Recentment vaig rebre la convocatòria de la Junta General Ordinària d'Accionistes del BBVA, que es farà el 10 de març. No en vaig fer cas, perquè no hi penso anar, però alguns dies després em va trucar una noia de l'oficina on hi tinc el compte per preguntar-me si l'havia rebuda, la convocatòria. Després em va dir que, si passava per l'oficina, em donaria un obsequi del banc. A mi, els obsequis dels bancs sempre em fan sospitar, però hi vaig anar. Em va fer seure davant la seva taula, va aixecar-se i va tornar amb un paquetet en una mà i dos fulls en l'altra. Va deixar el paquet sobre la taula i em va allargar els fulls, perquè els signés. Era el meu vot a distància. En signar allò, jo votava a favor d'aprovar les propostes incloses en l'ordre del dia i, en canvi, emetia un vot en contra per a qualsevol proposta que no hi estigués inclosa prèviament.

Vaig dir a la noia del regal que, després de l'enredada que em van fer amb les preferents, jo no signo res que no tingui ben clar de què es tracta. Es veu que en la carta que m'havien enviat hi havia les propostes, però jo no l'havia llegida. Em va suggerir que, si no he conservat la convocatòria, ho consulti en el web del BBVA. Amb una mà em va allargar els fulls per signar i, amb l'altra, va retirar el paquetet. No tinc ni idea quin pot ser el contingut del paquet, però em va semblar bastant lleig, com si aquell regal fos el preu dels meus vots.

Avui, en el web del BBVA, he consultat les propostes que presenten a votació. Es tracta principalment de l'aprovació dels comptes de 2015 i de la ratificació d'alguns alts càrrecs i l'elecció d'un parell de membres del consell d'administració. Per curiositat he buscat informació sobre aquests càrrecs i les persones que els ocupen i m'he quedat bocabadada en veure els seus sous. Sabia que els banquers guanyen molt, però les xifres que he vist m'han semblat escandaloses. Els titulars que copio a continuació són de infoLibre i Negocios.com respectivament:


De tota manera, si els sous milionaris dels directius del banc anessin acompanyats d'un augment del valor de les accions, potser estaria justificat. Però les coses no són així perquè, segons okdiario, mentre els sous dels membres del Consell d'Administració van augmentar un 8% el 2015, les accions van perdre un 12% del seu valor.


I el BBVA em demana que voti a favor d'aquestes persones que guanyen en un any allò que moltes persones no guanyen en tota una vida de treball? A favor d'unes persones que s'augmenten el sou un 8% mentre n'hi ha tantes, amb sous miserables, que el tenen congelat des fa alguns anys? A favor, especialment, d'un senyor --el president, Francisco González-- que en un vídeo corporatiu del 3 de febrer d'enguany fa un resum del resultat de 2015 i diu que el banc va guanyar 3722 milions d'euros i que "todas las métricas apuntan a que el BBVA es un banco muy sólido", però no diu que el valor de les accions va disminuir? A algú del departament de màrqueting del BBVA se li ha acudit la genial idea de comprar el vot dels petits accionistes amb un regal que ves a saber què serà. Per la mida del paquet, podria ser un rellotge de polsera fabricat segurament a la Xina. Però qui sap, potser ni això, podria ser també un bloc de papers encolats per prendre notes.

El gest de la treballadora del BBVA retirant de la taula el paquet amb què l'entitat volia comprar els meus vots em va recordar una cosa que ens va passar, a la meva família, durant unes vacances italianes. Érem a Venècia i era l'hora de dinar. Ens vam aturar en un restaurant que tenia exposats peix i marisc en un mostrador a l'entrada, al costat la carta de preus. Érem sis persones (pare, mare, els meus tres germans i jo) i no ens podíem permetre grans luxes, però el menú turístic tenia un preu raonable i vam decidir entrar a dinar. Ens van posar en una taula ja parada, amb estovalles i tovallons de tela. A l'hora de fer la comanda, quan vam dir que volíem el menú, la cara del cambrer, que fins a aquell moment havia estat de gran amabilitat, va canviar completament. I què va fer? Doncs, amb cara de pocs amics, retirar-nos les estovalles i tovallons de tela --que ja havíem desplegat-- i dur-ne uns altres de paper. L'altre dia, en l'oficina del BBVA, vaig pensar què hauria fet aquella empleada si jo hagués obert el paquet abans de dir-li que no li signaria aquell full de vot.  Me l'hauria pres de les mans i se l'hauria endut, com va fer el cambrer venecià amb les estovalles i tovallons?

dilluns, 22 de febrer de 2016

La vaga de TMB o la cançó de l'enfadós

Metro de Barcelona, estació Paral·lel (Wikimedia Commons)
Reconec que la vaga és un dret dels treballadors i que sovint és la darrera eina que tenen per reclamar unes condicions justes tant pel que fa a les condicions de treball com de millora salarial. Davant l'actual vaga dels treballadors de TMB, em preguntava quines devien ser les seves peticions que tan difícil està resultant que empresa i sindicats es posin d'acord. Volia saber-ho perquè, potser malgrat les moltes molèsties que, com a milers de persones, m'està causant aquesta vaga, entendria que ho fan per necessitat i fins i tot la justificaria. Després de buscar en diversos mitjans, al final vaig trobar aquesta informació. Segons el diari ARA, el que demanen els treballadors és això (ho copio literalment):
  • Increment salarial de l'1% per al 2016. Aquesta proposta ja ha estat acceptada per TMB, però els treballadors desconfien sobre quins criteris es farà. Segons la direcció, la plantilla del metro " no ha patit pèrdua de poder adquisitiu" durant els últims anys.
  • Preservar la plantilla amb la cobertura de totes les baixes que es produeixin "a partir d'ara".
  • Ampliar la contractació a temps complet . Segons els treballadors, la proposta és totalment insuficient. Actualment treballen amb contractes a temps parcial el 25%, segons les dades de TMB.
  • Ampliar la contractació indefinida. El 90% dels treballadors disposa d'aquesta modalitat de contracte, però els treballadors critiquen que aquest percentatge s'ha vist reduït en els últims anys i temen que les noves incorporacions segueixin aquesta tònica.
  • Els treballadors, quan van convocar la primera aturada, també van criticar que els sous dels directius de TMB no són públics. Tot i així, sospiten que han augmentat, mentre que els seus s'han vist congelats.
Sembla que un increment de l'1% no és una petició desorbitada, i potser per això TMB l'ha acceptada. Però els treballadors desconfien dels criteris per aplicar-la. Què deu voler dir això? Si s'accepta un percentatge determinat d'augment del salari em sembla que l'única manera d'aplicar-lo és sumar al salari actual, la quantitat corresponent al percentatge aprovat. Quin altre criteri hi pot haver?

Pel que fa al punt que tracta de la contractació a temps complet, volen que aquest 25% de la plantilla que ara treballa a temps parcial sigui contractat a temps complet. Si és fes així, no sobraria gent a la plantilla? Potser alguns estarien disposats a plegar perquè altres companys poguessin fer la jornada completa? I és segur que totes les persones que fan jornada partida estarien disposades a fer jornada completa? ¿No pot ser que hi hagi qui compagini el treball d'unes hores a TMB amb estudis o tasques de formació, amb dedicació a la família o amb alguna altra activitat professional que li convingui mantenir o que li agradi més que la que fa a TMB?

Es veu que els sembla insuficient que NOMÉS un 90% de la plantilla tingui contracte indefinit. A mi em sembla que avui dia és un percentatge molt superior al que tenen moltes empreses. N'hi ha que triguen molt a fer contractes definitius --quan els fan-- i n'hi ha que contracten la gent a través d'empreses de treball temporal, amb una temporalitat que pot allargar-se més enllà del que jo entenc que vol dir temporal.

En una cosa estic d'acord amb els treballadors de TMB. Jo també voldria conèixer els sous dels directius de TMB i crec que haurien de ser públics. Però també tenia curiositat per saber quin sou guanyen els altres treballadors, el col·lectiu que ha decidit fer vaga. Un amable membre de la comunitat de Twitter m'ha proporcionat l'enllaç al document que conté la informació sobre el personal de TMB, amb dades sobre les plantilles dels autobusos i metro i les seves retribucions. Com que a mi, el que m'afecta directament és la vaga dels conductors, manteniment i atenció al client, són els sous que buscat en primer lloc:


Per si no es veu clarament, ho copio aquí: la retribució mitjana anual és, per aquests treballadors del metro, de 28.104€ amb uns complements que, de mitjana, són de 8.227€. En el cas de l'autobús, les quantitats respectives són de 27.529€ i 9.567€. L'empresa havia acceptat un increment salarial de l'1%, que posaria els sous a 28.385 (metro) i 27.842€ (bus), més els complements.

Ho sento, però després de llegir les seves peticions i de veure els seus sous, no puc donar suport ni veure amb simpatia, ni tan sols acceptar com a mal menor, l'actual vaga del personal de TMB. Especialment, que hagin decidit enfortir la vaga durant la setmana que Barcelona acull el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, quan es necessita més que mai el transport públic. Em sembla mesquí i una mena de xantatge aprofitar aquest esdeveniment per pressionar l'empresa i també l'Ajuntament, que aquests últims dies ha fet d'intermediari en les negociacions. En una època de crisi econòmica com l'actual, el manteniment de la celebració d'aquest congrés a Barcelona és fonamental per a l'economia de la ciutat i de petites empreses de serveis. I també de treballadors i treballadores que no poden fer vaga per reclamar un augment salarial per la senzilla raó que no pertanyen a cap plantilla, sinó que treballen únicament quan se'ls presenten oportunitats com la d'aquest congrés o d'altres esdeveniments que necessiten disposar de personal temporal.

Que gent que està guanyant prop de 30.000€ cregui que el seu sou és insuficient, em sembla un insult als mileuristes que cada dia agafen el metro o l'autobús per anar a treballar i per als jubilats que han de viure amb unes minses pensions, que en el cas de les vídues són encara més minses.

La Coordinadora Obrera Sindical d'Autobusos de TMB, ha publicat avui una entrada en el seu blog que titula "Dignitat" en què expressen la satisfacció per la vaga, que ha anat "millor del que s'esperava per part d'alguns". Tanmateix, es lamenten que hi ha una part de treballadors --els anomenen AICs i Agents de centre i deuen ser els de les categories més altes--  que no han seguit la vaga i s'adrecen a ells dient-los que, per dignitat, haurien de posar-se de costat dels treballadors i no de la Direcció i afegeixen (copiat literal):
Encara esteu a temps de donar un cop de puny a la taula i sortir a la porta amb la resta de treballadors.
Us imagineu un dia de vaga o d’aturades, en el qual quan els conductors i conductores entren el bus a cotxera, després van a entregar el cartró i en aquell moment tots els treballadors de l’oficina (Agents de centre, comandaments, tècnics polivalents, administratius, etc) s’aixequessin del seu lloc de treball, secundessin l’aturada i sortissin a la porta amb la resta de companys i companyes?
Seria massa, no podrien gestionar-ho. Com farien per poder treure el servei a l’hora de la sortida després de l’aturada? Aquell mateix dia la Direcció trucaria al Comitè de Vaga per intentar solucionar el conveni. De vosaltres depèn.
Per DIGNITAT, per COMPANYARISME, per DEMOSTRAR que existiu, la propera setmana heu de parar SI o SI, no existeixen EXCUSES.
Em fa l'efecte que en els sindicats del metro hi deu haver bastants nostàlgics dels temps en que no se'ls aplicava el règim general de la Seguretat Social i rebien unes prestacions complementàries i gaudien de privilegis com ara jubilar-se als 60 anys amb el 100% del salari. Deuen recordar que en altres temps, les vagues els havien anat molt bé per obtenir beneficis i augments de sou superiors als d'altres col·lectius. Només cal buscar en l'hemeroteca d'alguns diaris per comprovar-ho.

Doncs bé, per dignitat, jo NO puc fer-los costat ni dir que tenen raó a fer aquesta vaga, encara que per Twitter un tal Antonio // Tonet em digui "si crees que alguien por cobrar más o menos no tiene derecho a Huelga es que no sabes lo que son ni para qué":

Per cert, els vaguistes de TMB, deuen saber quin és el sou d'un mestre?