El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 29 de novembre de 2009

La casa més estreta? (V)

Deu ser la casa més estreta d'Eisenachen?

Miquel Duran, que sap que col·lecciono cases estretes, m'ha passat aquesta fotografia que va fer el 2003. La casa es troba a Johannisplatz, 9, a Eisenachen (Alemanya), prop de la casa de Martin Luter. Fa 2,05 metres d'amplada i té una superfície de 20 metres quadrats. No se sap exactament quan es va construir, però es calcula que deu tenir uns 250 anys.

Foto: Miquel Duran (2002)

La prolífica Enid Blyton

Coberta de la primera edició de The Island of Adventure (The Enid Blyton Society)

Ahir, 28 de novembre, va ser l'aniversari de la mort d'Enid Blyton (1897-1968), una prolífica autora d'obres que han entretingut unes quantes generacions de nois i noies de molts països. Els seus llibres han estat traduïts a moltes llengües i segueixen reeditant-se. Quan es van començar a publicar aquí, jo era ja massa gran perquè me'ls regalessin, però en llegia els exemplars dels meus germans, més joves que jo. Aquelles primeres edicions eren en castellà; després se'n va publicar també bastants títols en català.

El primer llibre de Blyton que vaig llegir va ser Aventura en la isla, que també va ser el primer llibre de la sèrie "Aventura". Dues parelles de germans --nen i nena cadascuna-- i el lloro d'un dels nens passen l'estiu en un poble de la costa. Els quatre fan de detectius i descobreixen uns delinqüents que s'amaguen en una petita illa propera al seu lloc d'estiueig. en les seves aventures els acompanya sempre el lloro d'un dels nens. Com en les novel·les de detectius per a persones adultes, aquí hi ha personatges que no són el que semblen i la intriga té un rime creixent que fa que sigui difícil interrompre la lectura un cop s'ha començat el llibre. Els detectius, però, no són professionals, sinó els joves protagonistes de la sèrie.

A més de la intriga que es desenvolupava en cada llibre, una de les coses que m'hi agradaven era la descripció dels berenars que duien els quatre aventurers quan anaven d'excursió. Se'm feia la boca aigua llegint-ho! Aquells pastissos i altres menges típicament britànics em semblaven molt exòtics comparats amb el nostre pa amb tomàquet amb alguna cosa, que era aquí el típic berenar d'excursió. Em fa l'efecte que vaig conèixer l'existència del gingebre i d'alguns pastissos de carn típics de la cuina britànica a través d'aquests llibres.

Per cert, al principi ni se'm va acudir que aquelles obres podien haver estat escrites per una dona. Pensava que darrere els llibres hi havia un autor, no una autora. No sé per què, però. Al cap i a la fi, la literatura anglesa comptava amb una de les més gran autores de novel·les de detectius: Agatha Christie.

M'agradaria saber si les obres d'Enid Blyton segueixen gaudint aquí de la popularitat que van tenir fa algunes dècades. En el Regne Unit sembla ser que sí. Si més no hi ha clubs de fans i una associacó de seguidors de les seves obres: The Enid Blyton Society.

divendres, 27 de novembre de 2009

No vull parlar més de Teresa Forcades

Escric amb la decisió que aquesta sigui la darrera entrada d'aquest bloc en que parli de Teresa Forcades. M'he cansat del debat perquè tinc la impressió que no porta enlloc. En explicar la meva visió de la vacunació a les persones seguidores de Forcades em sento com em sentiria parlant d'evolució davant de creacionistes, o d'organismes modificats genèticament davant la gent que s'hi oposa de manera aferrissada.

El cas és que jo no em considero, en res, a l'extrem del tot. Les úniques lleis que em semblen universals són les de la física i les de la química (però ves a saber, potser algun químic o un físic em digui que no, que també hi ha excepcions; a més, aquestes lleis són universals fins que no es demostri el contrari). Crec en el benefici de les vacunes, però no crec que qualsevol vacuna sigui adient per a tothom. Estic convençuda de l'evolució biològica (en tenim la prova en fenòmens evolutius que es donen avui dia), però considero que una persona creient pot mantenir les seves creences i acceptar alhora la realitat de l'evolució. I crec que es pot ser contrari als organismes modificats genèticament per molts motius, però no per la majoria dels que al·leguen els moviments que s'hi oposen.

Havia pensat abandonar el tema de la grip i Forcades, però fa uns dies vaig rebre un nou comentari a la primera entrada que li vaig dedicar en aquest bloc, el 8 d'octubre. El feia Meritxell Martí, doctora en sociologia, que considera que "el cobriment mediàtic [de la vacunació i de Teresa Forcades] és tendenciós, clarament esbiaixat". Afegeix: "Ho veig com a analista i molta altra gent no sospitosa de tenir cap interès anti-ciència o anti-medicaments. De fet, és absurd pensar-ho."

Vaig respondre o comentar tres punts que ella exposava de manera molt clara en el seu comentari:

Primer: És cert que a dia d'avui ningú ha rebatut les tesis de la sra. Forcades o del sr. Laporte. Si sí, us agrairé que ho pengeu al bloc.

Segon: Mireu quant espai dedica l'AVUI o TV3 a cobrir les postures "pro" i quant a les diverses postures crítiques.

Tercer: CAP periodista ha iniciat una investigació sobre el punt cabdal: Quins acords ha signat Espanya al respecte?

(No repetiré ara la meva resposta, si algú vol llegir-la, pot veure-la aquí, gairebé al final de tots els comentaris.)

Meritxell m'ha deixat un nou comentari en què em demana que li passi alguns enllaços on es rebat Forcades. I insisteix en el seu tercer punt: "És cert que s'han signat acords on s'eximeix les companyies d'efectes negatius colaterals? I que això no s'havia fet mai abans?"

Començo pel tercer punt, que no li puc respondre perquè no ho sé però tampoc penso investigar perquè no m'importa. Si a ella li interessa, li recomano que ho pregunti directament al Departament de Sanitat o al Ministeri. Com també podria fer-ho Forcades, suposo, en comptes de llençar la pregunta a l'aire com fa ara. A mi, allò que m'importa actualment és la possibilitat de prevenir grip entre la població de risc. Segur que entre els milions de persones que es vacunaran n'hi haurà que patiran algun efecte advers, però això no dependrà tant de la vacuna com de la condició de la mateixa persona, que fa que no tothom reaccioni de la mateixa manera davant d'un agent extern. Els risc zero no existeix. No existeix quan et posen una vacuna ni quan et prens un medicament (ja sigui un producte manufacturat ja sigui una planta medicinal), però tampoc quan menges per primera vegada un aliment que no havies ingerit mai abans, ni quan viatges a un lloc on hi ha insectes que et poden causar picades que per a moltes persones són innòcues però per a algunes poden ser mortals. El que és cert, en canvi, és que la no vacunació causa més víctimes que la vacunació.

Sobre els altres dubtes que té Meritxell, copio aquí alguns enllaços que no sé si respondran les seves preguntes, però poden interessar més gent:

Editorial de la revista Nature del 8 d'octubre 2009: How to win trust over flu

Un article del butlletí electrònic eSKEPTIC (de la Skeptic Society) que desmunta moltes de les coses que s'han dit sobre la grip a i les vacunes, algunes de les quals també les diu Forcades, i conté enllaços a fonts primàries: Swine Flu Vaccine Fearmongering

Sobre la suposada perillositat dels adjuvants de la vacuna i de contreure la síndrome de Guillain-Barré com a conseqüència de la vacuna, es poden seguir alguns enllaços de l'article d'El hipócrita digital "Una monja reflexiona sobre los riesgos de administrar una vacuna de la gripe que aún despierta suspicacia".

Sobre l'actitud de la població davant la vacuna, un article publicat el 25.11.2009 a New England Journal of Medicine: The emotional epidemiology of H1N1 influenza vaccination.

Com deia en algun altre lloc, hi ha afirmacions que Forcades va fer en el seu vídeo per a les quals no cal remetre a cap referència; si de cas hauria de ser ella qui digués on ho podem confirmar. Per exemple. les seves afirmacions sobre l'organització Mundial de la Salut (OMS) i la pandèmia. Si consulteu la pàgina web de l'OMS dedicada a la grip A veureu que diu: "Una pandèmia de grip es produeix quan apareix un nou subtipus de virus de la grip que s'escampa amb molta facilitat entre la població humana." El terme pandemia no fa referència a la gravetat, com assegura Forcades en el vídeo.

Acabo només amb el que deia Antoni Trilla en un article (La vacuna I,R+SC) publicat a La Vanguardia el 13 de setembre: "Disponemos de otra vacuna mucho más eficaz y carente de efectos adversos: la vacuna universal I,R+SC." Afegeix que els components d'aquesta vacuna són "Información, Responsabilidad y Sentido Común. Información y responsabilidad para tomar las mejores decisiones, tanto individualmente como colectivamente (salud pública). Sentido común, un ingrediente especialmente relevante en la prevención de cualquier enfermedad, incluyendo está gripe pandémica."

dijous, 26 de novembre de 2009

Els químics industrials

Ho vaig llegir ahir aquí, a les notícies de Vilaweb (en el seu flamant nou web):

'Els químics industrials han envaït tots els àmbits que ens envolten: l'aigua, l'aire i els aliments, i han entrat als nostres cossos', ha dit a VilaWeb Philippe Grandjean, professor adjunt de Salut Ambiental de la Harvard School of Public Health de Massachussets.

De sobte, m'imagino uns químics com aquells metges del film Viaje alucinante, amb una màquina que els permet fer-se tan petits com les cèl·lules sanguínies per poder desplaçar-se dalt d'un nsubmarí adequat a aquella talla per l'interior dels nostres cossos. O potser una cosa més senzilla: un fong com el d'Alícia, que en menjar-lo per un costat la fa empetitir perquè puguin entrar als nostres cossos.

Segueixo llegint i veig que, per sort, no és el que aquella frase m'havia fet imaginar. Els suposats 'químics' a què es refereix el professor de Harvard no són persones, sinó substàncies químiques. Ha estat un ensurt com el que va tenir Miquel Duran fa poc quan pensava que una marca de sabons i gels de banys volia acabar amb tots els professionals de la química.

L'equívoc ve perquè sovint es tradueix la paraula anglesa 'chemical' per 'químic', si bé la traducció correcta és 'compost químic' o 'substància química'. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix així 'químic', emprat com a substantiu:

3 m. i f. [LC] [QU] [PR] Persona versada en química.

És un cas semblant al de les pobres farmacèutiques, a les quals s'acusa de moltes coses (ara mateix d'haver provocat la pandèmia de la grip A per forrar-se). Cada cop que veig les meves farmacèutiques 'de capçalera', les noies de la farmàcia on vaig habitualment, penso que no hi ha dret que el nom d'aquella professió sigui tractat tan malament pel mateix motiu que en el cas dels químics. L'ús l'adjectiu com si fos un substantiu provoca aquesta confusió.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Fent carreres per la Rambla

Avui, dilluns,a quarts de quatre he passat per la part baixa de la Rambla. Davant del govern militar hi havia un grup de subsaharians --uns deu o dotze-- que duia cadascun un farcell que era fàcil identificat com el típic farcell del top manta. De sobte han arrencat a córrer cap al centre de la Rambla, travessant la calçada lateral sense mirar si venia cap vehicle. Per sort no en venia cap i tots han seguit corrent en direcció al carrer on hi ha la torre de Colom, el que surt de la Rambla al costat de Santa Mònica. He pensat que potser per aquella zona tenien algun lloc on amagar-se.


Suposo que el motiu que ha fet córrer els manters ha estat l'aparició de dos guàrdies urbans motoritzats, que han aturat les motos en el lloc on els havia vist concentrats un moment abans. Jo també he travessat la calçada lateral per anar en direcció a la parada del metro. En això que veig una altra vegada tots els manters corrent, però aquest cop en direcció contrària, tornant al lloc d'on havien marxat feia uns minuts:


M'he recordat d'una notícia de l'estiu passat: alguns mitjans van informar que un manter havia mort atropellat per un tren a Castelldefels quan fugia de la policia. L'Ajuntament d'aquell poble va negar que cap guàrdia municipal hagués perseguit el manter mort pel tren. Al·leguen que la mort va produir-se fora del terme municipal de Castelldefels i també que el dia dels fets la policia no va fer cap operació a a la platja contra la venda de productes falsificats.

Aquests pobres nois, quan són atrapats ho tenen molt malament. Per una banda, se'ls aplica la llei d'estrangeria, perquè normalment no tenen cap permís per residir aquí. Per una altra, la llei que es va fer per evitar la proliferació de la venda ambulant incontrolada. Les lleis actuals fan possible que un venedor top manta vaig a la presó fins a dos anys. De tota manera, segons la cadena SER, al setembre 20006 una jutge de l'Audiència de Barcelona va revocar la sentència de set mesos de presó a un manter perquè creu que el top manta ha de perseguir-se amb les ordenances d'ordre públic i no amb el codi penal. I després em sembla que altres jutges han seguit el seu exemple.

Amb el top manta passa com amb la venda de droga. Agafen de tant en tant algun camell, però els qui tenen la paella pel mànec --i els diners-- en les xarxes de distribució, mai no son atrapats. La força de la llei intenta trencar la darrera baula de la cadena, la més feble.

Avui, quan he pujat al metro, també ho han fet tres dels nois que anaven amb farcells. Deuen haver pensat que era millor emigrar a alguna altra zona de la ciutat.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Carta d'una mare desesperada

La Vanguardia publicava ahir una carta amb el títol "Mi hijo se muere". És la denúncia pública contra un acte que es fa aquest cap de setmana a Barcelona: el II Congreso de Ciencia y Espíritu, del qual vaig parlar aquí fa uns dies.

L'autora de la carta és una dona, que veu, impotent, l'agonia del seu fill, afectat de sida, i seguidor de la secta Plural 21 (oficialment una associació), que nega que aquesta malaltia existeixi. De fet, no són categòrics en aquesta afirmació. Diuen que, suposant que el virus existís, seria inofensiu. I sobre els fàrmacs que es fan servir opinen que "no son sólo venenosos sino además innecesarios". El fill d'aquesta dona, seguint l'ensenyament de Plural 21, s'ha negat a prendre retrovirals i la seva vida s'està apagant, es troba ja en un punt sense retorn.

En la carta, aquesta mare desesperada, es pregunta com és que les autoritats permeten aquest congrés, com també si no seria possible considerar la difusió d'aquestes idees com un delit a la salut pública.

I jo em faig també unes preguntes en relació a aquest congrés i a Plural 21:
  • Dedicaran els mitjans de comunicació a aquest congrés el mateix espai que van dedicar a l'inefable congrés d'exopolítica que es va celebrar el mes de juliol a Barcelona?
  • Després de veure que, entre les entitats col·laboradores de Plural-21, hi ha una emissora de ràdio, El Prat Ràdio, em pregunto: deu ser una emissora municipal?
  • Si El Prat Ràdio fos una emissora municipal --ho ignoro--, no hauria d'explicar l'Ajuntament del Prat com és que la seva emissora dóna suport a Plural 21?
  • Atès que una de les persones que faran una conferència en el congrés és Teresa Forcades, deu saber en quin tipus de congrés participa? O potser creu que la fi justifica els mitjans?

divendres, 20 de novembre de 2009

La Foneria de Canons: el casalot oblidat

Fa uns dies (el 17 de novembre 2009) La Vanguardia parlava a la secció "Vivir" d'un casalot que hi ha a la part baixa de la Rambla, en el número 2 d'aquell passeig. Segons el diari, l'any 2003 la Generalitat va comprar aquest edifici al Ministeri de Defensa, que n'era l'anterior propietari, i malgrat que es va dir que s'hi havia d'instal·lar l'Institut Europeu de la Mediterrània, fa temps que no se'n parla.

Aquest casalot oblidat ("caserón olvidado", l'anomena La Vanguardia) és l'antiga Foneria de canons de Barcelona. Al davant, a costat d'un bellaombra que confio que les tisores de poda del Servei de Jardineria deixin tranquil molt de temps, és on començo la passejada científica de la Rambla, les vegades que l'he feta. És una passejada inspirada en el capítol "la Rambla i el seus voltants", de les Passejades per la Barcelona científica, que intenta mostrar aquest passeig barceloní vist amb les ulleres de la ciència i la tecnologia, però sense oblidar aspectes històrics o socials.

L'antiga Foneria de canons va construir-se el segle XVII, però la façana actual és del segle XVIII, quan es va enderrocar l'antiga muralla que la protegia. S'hi van fabricar canons fins que Felip V va prohibir que a Barcelona es fabriqués artilleria. Aleshores va destinar-se a la fosa de campanes i entre d'altres, en van sortir les campanes Tomassa i Honorata de la Catedral de Barcelona. La Tomassa, que pesa uns 2241 quilos, la va fondre el campaner José Barnola el 1758 (la primera font que vaig consultar deia el 1757 i així és com surt al llibre de les Passejades, però és un error) i la seva nota musical és el 're'. A través del web dels Campaners de la Catedral de València, que tenen un inventari de campanes de moltes èpoques i característiques diverses, m'assabento que la Tomassa en realitat és anterior, del 1589. Hi diu: "Por haberse roto en el mes de mayo de 1758, después de dos siglos de uso, fue vaciada de nuevo y bendecida dos meses más tarde, respetándose el nombre que llevaba, el que le ha dado gran popularidad...".

El 1844 es va instal·lar a l'edifici de l'antiga Foneria el Banc de Barcelona, que havia estat promogut per Manuel Girona, i el 1858 Josep Oriol Mestres va dirigir unes obres de reforma: s'hi va afegir una planta i se'n va remodelar la façana, a la qual es va afegir un grup escultòric dels germans Vallmitjana, situat a la part superior de la porta principal. El 1920, en el context d'una crisi econòmica europea, el Banc de Barcelona fa suspensió de pagament i tanca. En el mateix edifici, entre 1890 i 1892, va tenir la seu la nova Sociedad General de Teléfonos, a la qual va transferir-se la primitiva xarxa de la ciutat.

El 1934, l'edifici va usar-se com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents. Amb els esdeveniments del 6 d'octubre es va destruir el rellotge del frontispici, que tenia un diàmetre de 1,30 metres. Després de la guerra l'edifici va passar a dependre del Govern militar, que hi va instal·lar jutjats castrenses, una farmàcia militar i oficines. El 1990 se'n va rehabilitar la façana i se'n va recuperar el rellotge (Barcelona vivia la fase pre-olímpica de rentat de cara). Des d'aleshores no s'hi ha fet cap més actuació.

Passo sovint davant l'antiga Foneria de canons i l'aspecte de l'edifici és de pena. No entenc que des del 2003, en què va ser comprat per la Generalitat, no s'hagi pogut decidir a quin ús destinar-lo. Segurament hi ha serveis de la Generalitat que estan en espais llogats. Per què no traslladar-los a aquest edifici? O per què no aprofitar-lo per ampliar l'oferta cultural de Ciutat Vella?: Biblioteca, sala d'exposicions, espai de reunions, potser també una ludoteca, un espai per a la gent gran... Tantes coses s'hi podria fer!

Il·lustracions:
- Antiga Foneria de Canons de Barcelona: George Brown BCN. (Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported)
- Tomasa, campana de la catedral de Barcelona. De l'article "Cuando el bronce es historia. Las campanas de la catedral de Barcelona", de Carmen Perarnau de Bruse (1962)

Fonts consultades:
- Duran X, Piqueras M (2006) Passejades per la Barcelona científica (3a ed.) Ajuntament de Barcelona, Barcelona
- Baldello F (1969) Pequeña historia de la Catedral Barcelonesa. Las campanas. La Vanguardia 12-03, p. 47
http://tinyurl.com/yf9jn54

Banda Ampla i la grip A

TV3 ha dedicat Banda ampla d'aquesta setmana a la grip A. No havia vist mai aquest programa i em pensava que era del tipus d'Agora, en què unes poques persones debaten sobre un tema. El format de Banda Ampla és molt diferent. Per començar, a l'estudi hi ha un nombrós grup de persones i totes elles poden participar en el debat, si bé n'hi ha algunes a les quals la presentadora s'adreça directament per fer-los alguna que altra pregunta. A més, des de casa també s'hi poden aportar opinions a través del mòbil o del correu electrònic.

El públic del programa podia classificar-se en dues categories principals: persones vinculades professionalment al món de la sanitat i persones usuàries de la sanitat. I en els dos grups hi havia qui era partidari de la vacunació de la grip A i qui n'era contrari. Entre les persones que s'oposen a la vacunació no hi podien faltar Teresa Forcades i Joan Ramon Laporte.

Diuen que tot es veu segons el color del cristall a través del qual es mira. Buscant per google si Banda ampla havia tingut ressò a la xarxa, he trobat un bloc que en feia alguns comentaris. Si jo no hagués vist el programa, aquells comentaris em farien pensar que s'havia desenvolupat d'una altra manera, perquè la impressió que jo en vaig treure és ben diferent.

L'autora d'aquell bloc diu "Crec que els arguments de la Dra. Forcades i els del Dr. Laporte no varen ser posats en qüestió per cap dels altres participants en el programa que defensaven opinions contràries." De les coses que va dir Laporte recordo la seva menció a la benignitat d'aquesta grip, que és molt més fluixa que la grip estacional. També que, si ja s'està produint ara el pic de l'epidèmia, no veia la necessitat de la vacunació atès que després la incidència davallaria. No va dir --i li ho va recordar algun altre metge present a l'estudi-- que aquesta grip, tot i ser molt fluixa de manera general, afecta molta més gent jove i en alguns casos amb conseqüències greus (Entre les persones que han mort aquesta setmana de la grip hi ha dues nenes que no tenien malalties prèvies.) I algun altre metge --potser l'epidemiòleg Antoni Trilla?-- li va recordar que la temporada de la grip tot just comença i que ningú no podia afirmar que no es tornés a produir un altre pic.

Pel que fa a Teresa Forcades, va insistir de nou en la precipitació amb què s'ha preparat la vacuna. Algun dels metges va recordar-li --perquè se suposa que amb tanta informació que té ja ho deu saber-- que hi ha una experiència d'anys en la preparació de les vacunes de la grip; allò que canvia en cada nova vacuna és l'antigen, és a dir, la proteïna del virus que el cos humà reconeix com a estranya i indueix la resposta immunitària i la producció d'anticossos específics per lluitar contra la possible infecció. De tota manera, em va semblar que Forcades es mostrava bastant prudent i no va repetir algunes de les afirmacions errònies --no vull pensar que fetes intencionadament-- del seu vídeo.

He buscat en el web dels vídeos a la carta de TV3 si hi havia aquest Banda ampla. No l'he trobat, però hi he trobat uns comentaris d'algunes persones convidades, amb les conclusions que van extreure del debat.



És curiós que Laporte i Forcades, que tenen posicions semblants pel que fa a la vacuna, opinin de manera tan diferent sobre la informació que s'està donant a la població sobre aquesta grip. Laporte diu que "més informació no equival a més coneixement" i afegeix que "hem patit una infoxicació". Teresa Forcades, en canvi, creu que cal més informació, que "allò que sé sobre la grip, i allò que sé que se sap, ho pugui saber el públic general".

La meva conclusió va ser que, malgrat el molt soroll que fan alguns grups, en el fons preval el sentit comú. I en el programa, vaig veure reflectit el sentit comú especialment en un malalt diabètic (Octavi, em sembla que es deia). Era una persona d'un grup de risc, i va explicar que ell va buscar informació sobre la vacuna, però ho va fer allà on creia que ho havia de fer, acudint als professionals de la salut que el tracten i que coneixen el seu estat de salut.

Anteriors entrades del bloc sobre la grip A i el fenomen Forcades:
El fenomen forcades i la grip A (08.10.2009)
Més sobre el vídeo de Teresa Forcades (19.10.2009)
Teresa Forcades arriba a Portugal (21.10.2009)

Forcades de nou: la ciència i l'espèrit (sant?) (07.11.2009)

dimecres, 18 de novembre de 2009

Titelles a la Universitat


Ahir em vaig fer petitat i em vaig colar a la representació de titelles que es fa per a les escoles a l'Aula Ramón y Cajal de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Sempre m'agrada visitar aquell edifici (potser perquè jo ja sóc també "històrica"?); és com tornar "a casa". Crec que l'actual l'aula Ramón y Cajal era el seminari de Química, en els meus temps d'estudiant. De fet, més que una aula sembla una biblioteca.

Les generacions es renoven, però les reaccions de la mainada davant de l'espectacle dels titelles és la mateixa que en la meva infància i que en la infància de les meves filles i el meu fill. El joc de fet i amagar entre el titella que busca un o més personatges de la història, i la col·laboració de la mainada en aquesta cerca, seguexen un mateix model, independentment que els titelles representin un noi del segle XX o XXI o un científic del segle XIX.

En els titelles de la Universitat, el vell Darwin busca Emma i Susanna, dues girafes que s'han escapat del seu llibre de l'origen de les espècies perquè volen buscar respostes als seus dubtes. I la mainada ajuda el savi anglès. "Al darrera!, avall!, a dalt!...", li indiquen quan les girafes intenten esquivar-lo. això és la segona part de la història. La primera és l'origen del Univers i dels cossos celests, la formació dels planetes. El big bang, les llumetes (estrelles) i planetes que es mouen per la caseta dels titelles són un bon començament de l'espectacle. Quan apareix un planeta amb un anell al voltant, se sent un "Ohhhh!" generalitzat.

A diferència dels titelles clàssics, aquí no hi ha garrotades. I com en el titelles clàssics, la història acaba bé. "Bé" aquí significa que les girafes tornen al llibre d'on s'havien escapat i Darwin els dibuixa fulles en un arbre perquè puguin menjar. No m'he fixat si a l'obra ho deien, però jo he pensat que no hi podia haver un lloc millor que el llibre sobre l'origen de les espècies per a respondre les preguntes de les girafes.

Aquesta setmana hi ha un munt d'activitats de divulgació científica, perà no n'hi ha moltes que estiguin pensades per a la franja d'edat que assisteix als titelles de Darwin (6 a 9 anys). És una bona iniciativa.

Fotos: M. Piqueras (17.11.2009)

Tomàs Pumarola i la grip A a l'Avui

Fa uns dies, Joaquim Elcacho, periodista del diari Avui, va entrevistar Tomàs Pumarola, catedràtic del Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Universitat de Barcelona i cap de la Secció de Virologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Com que l'entrevista se centra en alguns aspectes de la vacuna de la grip A que han estat molt debatuts les darreres setmanes, em sembla oportú recomanar aquesta entrevista.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Ciència al mercat



Un any més, les dones del districte de Les Corts de Barcelona celebrem la Setmana de la Ciència al mercat del barri. Dijous 19 de novembre, a les 10.30 i a les 12.00 es faran sengles tallers de cuina a partir d'un tema científic.

Normalment es tria per a aquesta activitat algun dels temes que al llarg de l'any han rebut una dedicació especial per tot el món. Per exemple, el 2005 va ser l'Any de la Física i es van tractar aspectes de la física en la preparació dels aliments. El 2008 era l'Any Internacional de la Patata i el taller va dedicar-se als aspectes nutritius de la patata. Enguany era una mica difícil, any de l'Astronomia, del Goril·la, Monturiol, Darwin...

Al final, vàrem triar Darwin, tot i que de manera indirecta. Què és menjava a ca'ls Darwin? Era aquella cuina molt diferent de la nostra? Els ingredients que s'hi feien servir eren adequats? Dijous, 19 de novembre, Montserrat Illan i Imma Palma, professores del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, prepararan, a la vista del públic, algunes receptes adaptades del llibre de receptes d'Emma Darwin. Després, les persones assistents podran tastar els plats preparats (un tast només, no us penséssiu; no es tracta de fer un àpat) i endur-se'n les receptes per si els volen fer a casa.

Els plats que han triat: delícies d'arròs amb bolets i parmesà, daus de pollastere amb sala d'api, i pa dolç de gingebre i fruita dessecada.

Les dades: 19 de novembre 2009, 10.30 i 12.00. Mercat de les Corts (Travessera de les Corts, 215, Barcelona). Metro: línia 3 (Les Corts). Autobusos amb parades properes: 15, 43, 59, 70, 72, 75.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Uns titelles molt especials


Fa molts anys que no he vist cap espectacle de titelles al natural. Des que tenia la mainada petita. Però aviat aniré a veure una obra per a titelles molt especial, i en un escenari més aviat insòlit per a una representació amb ninots: una aula de la Universitat de Barcelona. Com també és insòlit l'argument de l'espectacle: l'origen i l'evolució de la vida a la Terra.

Aquest espectacle de titelles és una de els activitats divulgatives que es fan enguany per commemorar els 200 anys del naixement de Charles Darwin i els 150 de la publicació de l'Origen de les espècies. Es farà des de dilluns 16 de novembre 2009 fins al 23 i s'adreça principalment a un públic infantil escolar de 6 a 9 anys. Divendres passat, 13 de novembre, ja hi havia reserves fetes a través d'escoles per a aproximadament 700 alumnes. També hi haurà algunes sessions obertes al públic --amb reserva prèvia, però-- que es faran divendres 20 de novembre (de 18.30 a 19.30), i dissabte 21 (de les 10.00 a les 11.00 i de les 11.30 a les 12.30).

Estic esperant amb curiositat què ens diran i que faran Darwin i les dues girafes que l'acompanyen en l'espectacle. Qui serà el dolent de la història? Potser  Samuel Wilberforce, el bisbe de l'església d'Anglaterra que es va oposar aferrissadament a les idees de Darwin? O potser Robert FitRoy, el capità del Beagle, amb qui Darwin no anava massa d'acord i que després es va posar de costat dels seus enemics? Perquè no em puc imaginar una obra per a titelles sense un personatge dolent  --abans acostumava a ser un dimoni--, i un altre de bo --o més d'un--, que acaba amb el dolent. De tota manera, tampoc m'imagino Darwin repartint llenya als qui estaven en contra de les seves idees; el seu tarannà era ben diferent. D'aquí a dos dues haurés sortit de la intriga.

dijous, 12 de novembre de 2009

Nasoa tanca el 14 de novembre



Nasoa, al carrer Portaferrissa de Barcelona (per pocs dies)


Em costa trobar roba amb la qual em senti còmoda, i no m'agrada perdre el temps remenant per botigues i grans magatzems. Fa alguns anys vaig descobrir Nasoa, una botiga del carrer Portaferrissa on venien roba de cotó i altres fibres naturals. De tant en tant hi he comprat algunes peces: bruses i pantalons principalment. Vaig comprar-hi un jersei de llana d'alpaca que mentre em va durar era el meu favorit: suau, lleuger i abrigava molt. I crec que era sense tenyir.

Fa dies que hi volia anar per comprar-me algun altre jersei. No em feia res que fos igual que el que vaig tenir; no m'importa repetir de pantalons, jerseis o sabates, si trobo un model que m'agrada. Aquesta tarda, després de diverses reunions tenia ganes de caminar una mica i he anat des de la Ciutadella a la Rambla. En passar per la plaça del Pi m'he recordat de Nasoa i he girat cap al carrer Portaferrissa. M'alegro d'haver-ho fet: la botiga tanca dissabte i encara he pogut comprar-hi un parell de jerseis pel preu d'un (els tenien amb un 50% de descompte).



En una època de crisi, en què tants negocis tanquen perquè no poden sobreviure, m'ha agradat saber que la causa del tancament de Nasoa no és la situació de crisi, sinó que se'n van als Estats Units, on ja tenen muntada una botiga a Miami. Es diu Ekotik. En el web explica que Ekotik va néixer el 2008 a partir de Nasoa Cotton d'Europa. A la pàgina principal del web diu que els seus productes es poden comprar a través d'Amazon, però és difícil comprar roba sense emprovar-se-la. Suposo que la compra d'avui haurà estat la meva darrera d'aquesta casa, llevat que els vagi tan bé que comencin a vendre franquícies i tornin de nou a Barcelona. Tant de bo!

Si us agraden les fibres naturals, aprofiteu: només queden dos dies!

dimarts, 10 de novembre de 2009

El 2012, carregadors de mòbils universals

Us imagineu els milions i milions de carregadors de telèfon mòbil que hi deu haver pel món? Segons dades del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, el 2004, a la Unió Europea (la UE dels 25), de cada 100 habitants, 83 tenien telèfon mòbil. A l'Europa dels 15, eren un 86 per cent, i a l'estat espanyol, un 90 per cent. Si mireu la pàgina 54 de l'informe, veureu que a Luxemburg el percentatge era del 122 per cent, o sigui que el 2004 en aquell país hi havia més telèfons mòbils que habitants. Això significa que hi havia qui en tenia més d'un. Una altra possible explicació és que potser francesos i belgues de poblacions properes a Luxemburg facin servir la telefonia d'aquell país, si les tarifes són més econòmiques que les dels seus respectius països, com fan --o feien-- amb la gasolina.

Hi ha qui canvia de mòbil sovint. Jo, per necessitat, he hagut de fer-ho dues vegades des del 2000 en què vaig claudicar de la meva actitud antimòbil i vaig comprar-me'n el primer. Han estat tres models diferents --dos de la mateixa marca, però-- i tres carregadors també diferents. Quants milions de carregadors hi deu haver dispersos pel món? Més que de telèfons mòbils. Hi ha qui té dos carregadors, un a casa i un altre a la feina, per si de cas. I d'altres que n'han hagut de comprar de nous perquè l'havien perdut o oblidat en algun viatge. Quan s'ha de llençar un mòbil, normalment cal llençar també el carregador, perquè el nou el durà diferent. Així, mòbils i carregadors van a parar a abocadors d'escombraries o, segons els països, a plantes de reciclatge o deixalleries.

Moltes vegades he pensat que caldria que hi hagués unes normes internacionals, com les ISO, que obliguessin que els carregadors tinguessin totes les connexions iguals, de la mateixa manera que les tenen els llapis de memòria (les USB), o que les targes de crèdit són de mides uniformes, com també ho són els CDRom i els DVD, i ho eren abans les cintes de vídeo i de cassette. Doncs bé, sembla ser que el 2012 aquesta disbauxa de carregadors de mòbil s'acabarà.

En el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que es va fer a Barcelona el febrer 2009, les empreses líders van anunciar el seu compromís a establir un estàndard de carregador que servís per a les diferents marques, i van fixar la data de l'1 de gener 2012 per assolir aquest objectiu. Aquesta mesura permetria una reducció d'entre 13,6 i 21,8 milions de tones en l'emissió de gasos hivernacle generats en el proces de fabricació i transport dels carregadors que deixarien de necessitar-se.

Aquests gestos de bona voluntat expressats en reunions internacionals de vegades queden només en promeses. Sembla que en aquest cas no és així. Fa unes setmanes, el 22 d'octubre, la Unió Internacionals de Telecomunicacions (UIT) va aprovar la creació d'un nou carregador universal de gran rendiment energètic. Segons el comunicat de la UIT, els nous carregadors es basaran en la interfície Micro-USB (vegeu-ne la foto a la dreta; Wikimedia Commons) i seran tres vegades més eficients que els actuals en l'aprofitament de l'energia consumida.

El mòbil que tinc actualment sembla ja de la prehistòria, però intentaré allargar-ne la vida fins que arribi aquesta nova generació de mòbils amb carregadors universals.

Inventeu un eslògan per a un invent del passat

Avui dia els nous invents que surten al mercat solen anar acompanyats d'una campanya publicitària per promoure'n la venda. Hi ha molts invents tradicional, però, que mai no van tenir una campanya de marketing al darrere. Doncs ara podeu crear un eslògan per un invent del passat i optar a un premi.

divu*Ciencia convoca el concurs Invent-AD, al qual és molt senzill de participar: només cal enviar un eslògan publicitari per a algun dels següents invents: el telèfon, la roda, el telescopi, la penicil·lina, el paper, la màquina de vapor, el microscopi i la bombeta. En el web es pot veure una mostra dels eslògans rebuts fins ara. El premi serà la reproducció artesanal i en miniatura d'un invent (espero que no sigui el paper!)

El concurs és d'abast estatal i els eslògans hauran de ser escrits en castellà o en alguna altra de les llengües que es parlen a l'Estat espanyol; en aquest cas, hauran d'anar acompanyades de la traducció al castellà.

També hi ha la modalitat de participació escolar (ESO, batxillerat i formació professional) en què es busca la millor campanya publicitària per a algun dels esmentats invents. El projecte guanyador rebrà un premi de 1500 euros per gastar en la millora de material científic per a l'escola.

El termini per enviar les propostes a les dues modalitats és el 30 de novembre 2009.

Invent-AD té en compte que enguany, a més de l'any Darwin i l'Any de l'Astronomia, la Unió Europea també celebra l'Any de la Creativitat i la Innovació, dos factors que contribueixen a la prosperitat econòmica i al benestar individual i social.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Forcades de nou: la ciència i l'esperit (sant?)

Un friki d'ampli espectre que sap del meu escepticisme m'informa privadament de la propera aparició pública de Teresa Forcades. De fet, em remet al bloc "Magonia. Una ventana crítica al mundo del misterio", on ho anuncia Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo. Serà el 22 de novembre d'enguany (diumenge) i la conferència porta per títol: "Campanas por la gripe A". El marc que acollirà la seva conferència?: El II Congreso de Ciencia y Espíritu, que es farà a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona el 21 i el 22.

Segons el web del congrés, en aquesta trobada es tractaran "temas de vital importancia para la Humanidad". I en descriuen alguns: "Sor Teresa Forcades, doctora y monja benedictina, junto al Dr. Miguel Pros nos aportarán datos científicos y argumentos que nos harán reflexionar sobre la probable obligatoriedad de vacunación mundial para la Gripe A. Lluís Botinas nos hablará del montaje 'Made in USA' del SIDA, Alfred Webre, ex asesor del Presidente Carter nos hablará de Exopolítica, y traemos también de Canadá a Jessica Schaw, la niña cristal que re-encarnó para dar un gran mensaje a la Humanidad."

També s'hi tractarà "la verdad sobre el 11/Septiembre y sus consecuencias, los'Chemtrails' o rastros químicos, la contaminación electromagnética que recibimos a diario, la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial". La presentació acaba així: "Un congreso que puede llegar a salvar muchas vidas y algunas almas, donde no solo se denunciarán hechos sino que se aportarán múltiples soluciones. ¡Les esperamos!"

He intentat esbrinar la composició del Comitè Organitzador, però no l'he trobat. Aleshores m'he fixat en el programa, del qual he tret las impressió que era responsabilitat de Miguel Celades, que signa com a "director del Congreso" (és el primer congrés que veig que té 'director'; tots els congressos en què he participat o als quals he assistit tenien 'president'.). Però, qui és Miguel Celadas? Doncs un "assessor empresarial" barceloní, promotor d'un cotxe que fa servir aire comprimit en comptes de gasolina. Un vehicle que, segons aquesta entrevista, del març de 2007, s'hauria hagut de posar al mercat la tardor de 2008.

Entre els ponents del congrés hi ha:
  • La monja benedictina
  • Un metge naturista
  • Un economista reciclat a sociòleg (i diu que fa el doctorat sobre "¿Es el sida lo que se cree que es? Inferencias acerca de la Medicina, la Ciencia y la Sociedad Occidentales Modernas.")
  • Una cantant
  • Un botànic que es va dedicar 15 anys a les tecnologies de la informació i ara és distribuidor dels filtres electrics de contaminació electromagnètica Stetzerizer;
  • Una bioquímica que després de dedicar-se a pintar i estudiar les "ciències metafísiques" i treballar a la borsa, va fer informàtica i ara és analista-programadora
  • Un técnic superior de sistemes informàtic que dedica el seu temps lliure a investigar fenòmens paranormals, conspiracions i els fenòmens OVNI
  • Un futurista fundador de l'exopolítica
  • Un dissenyador industrial i interiorista, dibuixant i il·lustrador, professor de ioga i meditació, a més d'articulista i conferenciant
  • Una dona que no se sap quina professió té, però és experta en bloquejar-se el pericardi
  • Una especialista en "kinesiologia holística"
  • Un instructor de tècniques de desenvolupament intern i meditació que és alhora programador i professor d'informàtica
  • Una cantant que des dels 15 anys busca la "Frecuencia Delfiúnica del 'NATURAL TUNING' acordado con el diapasón 432 Hz (descubierto y afinado científicamente por Verdi), para recuperar la Música Armónica y Pitagórica del Planeta."
  • Un especialista en piramidologia, psicologia, antropologia, esoterisme i política, però que s'ha guanyat la vida cantant, escrivint, pintant quadres, explorant minerals i, des de 2001, com a empresari, venent piràmides.
"Ciència i Espíritu", que suposo que és una empresa, és al darrera de l'organització d'aquest congrés, que se celebra per segona vegada. I són els mateixos que el juliol de 2009 van celebrar un congrés d'Exopolítica, que va rebre una gran acollida per part dels mitjans de comunicació, entre els quals TV3, que li va donar cabuda en el Telenotícies i en "Els matins de TV3" (era al juliol, quan Josep Cuní era de vacances; ens queda el dubte si ell els hauria entrevistat). Vegeu què va dir al Matins el primer entrevistat en relació a l'aigua potable, humanoides i animals captats per les càmeres de fotos dels robots enviats a Mart; i el segon, sobre objectes i fragments ossis d'extraterrestres (diu que era d'un que feia 7,5 metres d'alçada!):




Els hi deuen haver anat tan bé, aquests congressos, que ja en tenen unts quants més d'anunciats per al 2010: "de maestros y guías", "de energías libres", el III "ciencia y espíritu", "encuentros en la quinta fase", el I "Ciencia y Espíritu de Madrid" i la II "Cumbre Europea de Exopolítica".

Anteriors entrades en aquest bloc sobre Teresa Forcades i la grip A:
El fenomen forcades i la grip A (08.10.2009)
Més sobre el vídeo de Teresa Forcades (19.10.2009)
Teresa Forcades arriba a Portugal (21.10.2009)


Il:lustració: Open Clip Art Library

dijous, 5 de novembre de 2009

Emma Darwin a València

Dimarts (3 de novembre) vaig anar a València per parlar d'Emma Darwin, l'esposa de Charles Darwin, en una vetllada que, al Centre Octubre, es va dedicar al naturalista anglès i la seva família. Em vaig interessar per aquesta dona fa vuit anys quan, en una visita a Londres, en una llibreria de vell vaig trobar un llibre que es deia Wives of fame (Edna Healey, 1986), dedicat a les esposes de tres grans personatges del segle XIX: Livingstone, Marx i Darwin. Més recentment, la posada a la xarxa dels arxius Darwin, on hi ha la correspondència de Darwin, incloses les cartes que van intercanviar ell i la seva dona, i molts altres materials relatius a Darwin i a la seva família, em va permetre saber més el paper que va tenir l'esposa del gran naturalista anglès en la seva vida. I alguna cosa més he sabut a través d'un altre llibre d'Edna Healey dedicat exclusivament a Emma Darwin (Emma Darwin. The inspirational wife of a genius, 2001).

De vegades se situa la ciència dins d'una mena de campana de vidre, com un compartiment estanc on es fiquen científics i científiques aïllats del món que els envolta. I no és així; científics i científiques són persones com les altres. En podríem dir que, com el Shylock de Shakespeare, són "peixats amb els mateixos aliments, ferits amb les mateixes armes, subjectes a les mateixes malalties, guarits amb els mateixos mitjans, escalfats i refredats pels mateixos estius i hiverns". A mi, m'interessava saber què hi havia darrere d'aquell naturalista que va ser el pare d'una de les grans revolucions de la ciència i del pensament humà, que va fer que la nostra espècie s'adonés del lloc que ocupa a la natura. I vaig trobar que, darrere d'aquell gran home hi va haver una gran dona.

De vegades s'ha dit que Emma Darwin va tenir una influència negativa en el seu marit, qui, per no ferir els sentiments religiosos de la seva esposa, va trigar algunes dècades a fer pública la seva teoria de l'evolució per selecció natural. És possible que en part fos així, però segurament el fre més gran vingués del mateix món científic. Els canvis de paradigma mai no solen rebre una bona acollida i no és estrany que creïn angoixa en qui els formula. El 1954 hi havia la idea que la vida devia tenir poc més d'uns 570 milions d'anys. Aquell any, Elso Barghoorn i Stanley Taylor van trobar uns fòssils que van datar en uns 2000 milions d'anys. Tanmateix, ells mateixos no podien creure que aquells fòssils fossin tan antics i van trigar uns deu anys a fer pública la seva descoberta.

El que és cert sobre Emma Darwin és que, sense ella, la vida de Darwin hauria estat molt diferent. Emma no va ser únicament la mare del seus fills i la seva cuidadora --la millor que hauria pogut tenir un home de salut tan delicada com la seva. Va fer-li també de secretària; sovint, perquè ell no es fatigués, li llegia en veu alta la correspondència i, quan ell es trobava tan malament que no tenia esma ni per escriure, era ella qui ho feia en nom del seu marit. Es van casar enamorats en una època en què molts matrimonis es concertaven per interès, especialment entre famílies benestants, com eren la d'aquesta parella. I, malgrat la seva discrepància sobre la religió, van estar sempre molt units i l'amor va continuar tota la vida. En l'Autobiografia que Darwin va escriure per als seus fills i filles el 1876, diu de la seva esposa: "Ella ha estat la meva més gran benedicció i puc afirmar que, en tota la meva vida, no li he sentit dir mai una paraula fora de lloc. Mai no ha deixat de mostrar-me la seva més càlida afecció, i ha suportat amb la més extraordinària paciència les meves queixes, freqüents per causa dels mals i patiments." I afegeix: "Em meravella la meva bona sort que ella, que em supera infinitament en totes les qualitats morals, consentís a ser la meva esposa. Ha estat la meva sàvia consellera i m'ha donat el seu amorós consol tota la vida, una vida que sense ella hauria estat en gran part ben desgraciada per la meva mala salut. Es mereix l'amor i l'admiració de tots els qui l'envolten."

Dimarts, a València, la vetllada va ser llarga. Després que jo fes la meva conferència n'hi va haver una altra per part d'Emma Darwin. No era cap fantasma del passat, sinó la rebesneta de Charles Darwin, que va parlar de la creativitat en la família Darwin. Una família que ha estat força prolífica i té avui dia més de dos-cents representants, entre els quals hi ha hagut moltes professions creatives, tant en el vessant científic com en l'artístic. Ella mateixa és novel·lista. Una persona del públic li va preguntar si creia que la creativitat de la seva família era genètica. Emma va respondre que un genetista li va dir fa algun temps que ella només devia tenir un 2 per cent dels gens que tenia el seu rebesavi Charles Darwin. Un altre va augmentar aquesta proporció a un 5 per cent, tenint en compte que Darwin i la seva esposa Emma eren cosins germans.

I com a colofó de la vetllada, el sopar dels Darwin. El cuiner Enric Casassús va preparar, a l'Octubre, un menú amb receptes tretes del receptari d'Emma Darwin (la del segle XIX, no l'actual). Hi vàrem poder menjar croquetes de peix i de risotto, suflé de formatge, sopa de pèsols, curri, ragú francès, pastís de vedella, un púding de poma i coca escocesa. (Algunes receptes d'Emmna Darwin es podrà veure com es preparen --i també es podran tastar-- el 19 de novembre en el mercat de Les Corts de Barcelona.)

Sopa de pèsols

Curri

Pastís de carn

Fotos: M. Piqueras (03.11.2009)

dilluns, 2 de novembre de 2009

Renfe m'obliga a usar Explorer

Vaig comprar uns bitllets de Renfe per Internet i cada vegada que els volia imprimir em sortia un avís que m'indicava que aquell lloc no tenia el certificat adient i que podia ser perillós. Com que em semblava impossible que pogués ser una enredada, vaig clicar on deia que me'n refiava, però no hi va haver manera que s'obrís el pdf del bitllet. Després d'intentar-ho amb Firefox vaig provar també amb Explorer, sense sortir-me'n.

Com que necessitava el bitllet per dimarts, avui (dilluns) al matí, he telefonat a Renfe. Després que li expliqués el meu cas, la noia que m'ha atès m'ha dit que, per evitar problemes, havia de fer servir el navegador Explorer. I a més, hi havia de desactivar el bloquejador de finestres emergents.

No és la primera vegada que em trobo amb algun problema per no emprar el navegador "oficial".

diumenge, 1 de novembre de 2009

No ho havia fet mai!

Avui he fet una cosa que encara no havia fet mai: una reunió virtual fent servir el programari de Skype. Hi han participat persones del Quebec, de Mèxic, Argentina, Camerun, Kènia, el Regne Unit, i jo mateixa (des de Barcelona). Quan em van convocar, em pensava que no me'n sortiria i quedaria fora de la reunió. Instal·lar Skype, però, va ser molt fàcil, i ahir vàrem fer una prova amb la persona que, des del Quebec, ens ha anat convocant.

Sé que hi ha molta gent que fa temps que es comunica a través de Skype i potser pensaran que sóc una ingènua, però m'ha fet molta il·lusió poder parlar al mateix temps amb gent de llocs tan allunyats... i gratis! Fa només deu o quinze anys, dues hores (el temps que ha durat la reunió) de connexió telefònica de llarga distància, amb les tarifes que cobrava aleshores la Telefònica, hauria costat un ull de la cara. I un viatge per trobar-nos en algun lloc, gairebé els dos.

La comoditat de fer la trobada sense moure's de casa ha fet que hi hagués alguna "interferència", segurament pel fet de ser diumenge. Quan parlava la dona de Londres li ha començat a sonar un telèfon i després se sentia una veu infantil que xerrotejava en anglès; quan parlava el mexicà he sentit una altra veu infantil que deia --com si es barallés de broma amb algú-- "auxilio!"; i una altra veueta venia del Camerun i ha dit dues o tres vegades "papi!". Jo tenia la gata al costat i pensava si no es posaria a miolar, però no ho ha fet.