El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 3 d’octubre de 2006

Els "sentiments" de l'aigua i de l'arròs

Diumenge passat, 1 d'octubre, se'm va acudir de veure el programa "Cuarto Milenio" que emet Tele 4. No acostumo a veure'l perquè és un programa pseudocientífic que em fa sortir de pollaguera per les ximpleries que s'hi diuen en una atmosfera pretesament científica. Però el títol d'un dels temes (La memoria del agua) em va fer caure en el parany. Em pensava que parlarien del suposat fenomen de la memòria de l'aigua, que el 1988 va ser de gran actualitat perquè el francès Jacques Benveniste va publicar un article a Nature que aparentmente provava que l'aigua recordava les molècules que havia contingut. Amb aquest article, l'homeopatia veia una possibilitat per a la seva acceptació entre en la comunitat científica. Però després es va saber que allò havia estat un frau o un error.

El "Cuarto Milenio" de diumenge passat no tenia, però, res a veure amb la memòria de l'aigua per recordar molècules que havia contingut en dissolució. Explicava unes "propietats" de l'aigua molt diferents: de l'efecte de la música sobre els cristalls de gel, que --segons els "investigadors" que hi han treballat-- adopten formes diferents segons el tipus de música que se'ls fa "escoltar".

També van descriure un "experiment" que "demostrava" la sensibilitat de l'arròs bullit al tractament que rebia. Bullien arròs i després el repartien en dos pots diferents. A un, hi posaven una etiqueta on havien escrit "AMOR" i l'altre, una altra etiqueta on deia "ODIO". El presentador explicava que després, durant uns dies, calia dedicar pensaments oposats a cada pot. Al pot de l'amor, se li enviaven pensaments positius i al de l'odi pensaments negatius. L'arròs del pot de l'odi s'anava tornant negre, mentre que l'altre es mantenia blanc o en alguns grogós. I tot això gràcies a que un arròs era en el pot de l'amor i l'altre en el de l'odi!

L'experiment de l'arròs es va veure també en una filmació on qui ho feia era qui s'ha inventat aquesta manera d'enganyar la gent crèdula. És un japonés i els pots que preparar porten el rètol en japonès. Això em fa pensar que l'arròs bullit, a més de ser sensible als pensaments positius i negatius,... sap idiomes!

Aquest japonès, Masaru Emoto, que es fa dir "doctor", va estudiar relacions internacionals al Japó i després va estudiar a la "Open International University for Alternative Medicine", que està a Calcuta i fa cursos per correspondència.

Emoto s'ha muntat un negoci fabulós aprofitant-se de la ignorància de la gent. Entre els productes que ven, hi ha diversos tipus d'aigua. Una, que ve anunciada com a Indigo water, és una aigua "geomètricament" perfecta, que conté el "Missatge" (en aquest cas, les cometes i majúscula no són meves, sinó d'Emoto) que el vostre cos està esperant rebre. Una ampolla de vuit unces (si no m'equivoco, en el sistema americà, una unça equival a 28,35 grams), que es pot mesclar amb un galó (aprox. 4,5 litres), només costa 35 dòlars. Per evitar problemes legals, Emoto fa constar que l'aigua que ven no ha estat avaluada per la "Food and Drug Administration" i que la finalitat d'aquesta aigua no és diagnosticar, tratar ni prevenir capa malaltia.

Aquest japonès-americà tan murri també ven llibres que tenen títols com ara Aigua hexagonal. La solució final, Els missatges de l'aigua, Els missatges ocults de l'aigua, o La vida secreta de l'aigua.

Per llogar-hi cadires!