El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 2 d’abril de 2005

A Barcelona, 1,55 arbres per gat

Ara ja em puc fer una idea. Feia dies que anava donant voltes al nombre de gats sense sostre de Barcelona. Em calia trobar alguna altra referència que em servís per comparar i imaginar-me el que representen aquells suposats 100.000 gats que deia Metro que hi ha pels carrers de Barcelona.

Ho vaig trobar quan buscava informació sobre l'arbrat de Barcelona per a un article, en el web de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona: el 2004 hi havia als carrers de Barcelona 155.541 arbres (la xifra no inclou els arbres de jardins o parcs).

Si els suposats 100.000 gats barcelonins sense sostre visquessin tots pels carrers de la ciutat, hi hauria un gat per cada 1,55 arbres. Això vol dir que cada cop que surto al carrer, després de passar el jardinet privat de les finques que formen l'illa on visc, abans d'arribar a la primera cantonada ja hauria hagut de trobar uns quants gats.

Doncs, no. Tot i que a costat de casa hi ha un mercat (lloc on tradicionalment solia haver-hi colònies gatunes), ni tan sols pels voltants del mercat n'he vist cap. Fa uns quants dies vaig veure'n un a tocar d'uns grans magatzems propers. Es disposava a creuar el carrer i devia tenir força experiència perquè va aturar-se va guaitar a un costat i l'altre i va esperar per travessar fins que tots els cotxes havien passat.

Si en el meu districte, que és un dels districtes de Barcelona que té més arbres pel carrer, gairebé no hi ha gats sense sostre (o si més no, jo els veig), on són aquests 100.000 gats dels carrers barcelonins? Deuen viure amuntegats?