El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 24 de novembre de 2004

Què sents quan et donen un premi?

El 9 de novembre es va fer públic: m'havien concedit el Premi de Literatura Científica 2004 de la Fundació Catalana per a la Recerca. Va ser una gran alegria perquè havia treballat molt en el llibre que m'han guardonat. Al mateix temps, també havia gaudit escrivint-lo, malgrat que vaig haver d'esgarrapar temps a altres activitats o renunciar al lleure estiuenc (l'estiu de 2004 no he anat ni un sol dia a la platja!).

M'han donat el premi, però ara tinc davant meu la incògnita: es vendrà?, agradarà a les persones que el llegeixin? Aquesta obra és com una filla (o un fill) que de cop s'ha fet adulta i s'emancipa. Fins ara he estat jo qui la nodria i la guiava, qui la corregia quan seguia pel camí que no era l'adequat. Ara ja té la seva pròpia vida. És cert que puc influir en el seu destí, per exemple fent-ne promoció, com es pot influir en les fillles (o fills) aconsellant-los o ajudant-los. Però ja se m'ha escapat de les mans.

Editorial Rubes ha posat l'índex i un parell de fragments del llibre a Internet.