El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 19 maig de 2009

Ha mort el noi Danone

Fullejant el diari d'avui n'he vist la nota necrològica: diumenge, 17 de maig de 2009, va morir a Paris Daniel Carasso (1905-2009), el noi Danone.

Danone és avui dia una empresa agroalimentària multinacional que molta gent creu que va nèixer a França. Tanmateix, quan Daniel Carasso va fundar Danone France, ja feia anys que els iogurts Danone s'estaven elaborant a Barcelona. El pare de Daniel, Isaac Carasso (1874-1939), era un jueu sefardita que es va instal·lar a Barcelona amb la seva família i va ser el fundador d'una petita empresa familiar que el 1919 va començar a fabricar els iogurts Danone. Carasso venia d'una terra on el iogurt tenia tradició i va decidir fabricar-ne també a Barcelona. I déu n'hi do si va tenir èxit!

El nom del iogurt ve del nom del fill gran, en Daniel. Amb això sembla que tothom hi està d'acord. Ara bé per què Danone? Al llarg dels anys he trobat dues explicacions, però no sé quina d'elles és certa; potser sigui una combinació de les dues. Podría ser que la terminació -one fos del número 1 anglès, perquè en Daniel era primer fill. Però també diuen que era la manera com anomenaven el noiet a la família. Encara he trobat una altra explicació: la Wikipedia anglesa diu que Danone és un diminutiu català (!) de Daniel.

La història del iogurt Danone la vaig saber deu fer uns quinze anys, un dia que caminant pel Raval vaig adonar-me d'una placa que hi havia a la façana d'una casa del carrer dels Àngels, en el número 16, que deia (en castellà i en català): "En aquest edifici el senyor Isaac Carasso fabricà el primer yoghourt Danone del món, Barcelona 1919-1994." I a la part inferior, un escut quadrat de l'Ajuntament. Aleshores vaig començar a buscar informació i alguna cosa més vaig trobar.

Si aneu al carrer dels Àngels, però, no cerqueu la placa a la façana del número 16, perquè no l'hi trobareu. Va desaparèixer fa alguns anys. Com que una de les vegades que hi vaig passar pel davant la vaig veure bruta, com si li haguessin tirar pintura, quan va desaparèixer vaig creure que era una retirada provisional, potser per restaurar-la. Però el temps passava i la placa no tornava al seu lloc. Un dia vaig preguntar a un biòleg que treballa a Danone si en sabia res, de la placa, i em va dir que les notícies que tenia eren que els mateixos veïns l'havien retirada perquè tenien un picabaralla amb l'Ajuntament. Volien instal·lar un ascensor a la finca, però els havien denegat el permís perquè semblava ser que la finca no reunia les condicions mínimes necessàries per fer-hi la instal·lació. Aleshores ells haurien decidit de no donar permís a l'Ajuntament perquè continués tenint aquella placa a la façana.

No sé si la història de l'ascensor és certa o no, però, si ho és, em sembla que la decisió dels veïns va ser molt poc encertada. En prendre-la, no van castigar l'Ajuntament, sinó que van ocultar un episodi força interessant de la història de la biotecnologia del segle XX a Barcelona. I crec que haurien d'estar orgullosos de viure en una finca que és part d'aquella història.

Per cert, la mateixa persona de Danone em va explicar que el noi Danone era ja centenari; tenia una gran vitalitat i es repartia el temps entre París i Barcelona. (Això va ser fa un parell d'anys.) És el "noi" que ara ha mort als 103 anys, a París.

8 comentaris:

manel ha dit...

Gracies per fer nos saber l´origen de aquesta marca tan emblematica per a nosaltres...Quand vaig arribar a Flandes a l´any 1968 (contractat per treballar com impresor), vaig rebre la emotiva sorpresa de veure a les tendes el nostre yougurt Danone envasat en format mes gran i amb gran acceptació per part de la clientela flamenca...ja fa mes de 40anys.

Jesús M. Tibau ha dit...

curiós. Quan mengi el proper Danone potser hi pensaré, però, de fet, a mi m'agrada més una altra marca

Anònim ha dit...

Sóc de Mataró i l'oncle del meu avi tenia una granja (granja-bar) que encara existeix. Fa pocs anys em va explicar que al principi del negoci l'amo de la Danone anava personalment a Mataró en tren per portar-li els iogurts. Vaig pensar: "igual que ara".

Gràcies per explicar-nos aquesta història.

b-2 ha dit...

Salutacions,
és ben curiós la desconeixença o lleugeressa en que es donene certes informacions. En molts de llocs d'internet francesos es diu que Danon és, en català!!!!, diminutiu de Daniel.
Sóc professor de francès i, devegades he de disculpar algunes lleugereses dels "amics francs".

La lectora corrent ha dit...

Manel, el Danone te'l trobes per molts
països. Com que l'expansió internacional va fer-se a partir de Danone France, en molts llocs creuen que l'empresa va néixer a França.

Josep M., jo sóc una iogurt-addicta, cosa que em va molt bé perquè tinc intolerància a la llet. Tinc preferències per diverses marques, segons el tipus de iogurt. Algunes varietats de Danone m'agraden molt; també la llet fermentada (en realitat, el iogurt també és llet fermentada, però només pot anomenar-se "iogurt" quan la fermenten uns determinats bacteris).

Mataroní, és interessant el que expliques. De vegades recordo que a casa meva --a Sarrià-- ens duien la llet d'una granja "La Catalana" de costat de Lesseps i ja em semblava molt. Però que a una granja de Mataró li portés els iogurts amb tren el mateix Sr. Carasso, té molt de mèrit.

b-2, això del Danon o Danone com a diminutiu català de Daniel ho he llegit en diversos llocs, també a la Wikipedia anglesa. Pot ser que ho diguessin en alguna notícia d'agència i s'hagi anat escampant.

Asun ha dit...

Que interessant que es llegir-te, sempre s'aprenen coses noves.
Segueix així .......

César Sánchez ha dit...

Hola, Mercè. Ya conocía tu(s) blog(s), pero hoy he llegado hasta aquí tras leer la traducción al castellano de este texto en NoticiaSEM. Ahora lo he podido leer en catalán. Qué historia más curiosa: el origen de los yogures Danone y de la propia marca, la historia de la placa, los vecinos y el ascensor... ¡Muy interesante y amena!

(En cuanto al término "Danone", se me hace un poco raro que la terminación "-one" venga del inglés, si los yogures ya se llamaban así cuando se hacían en Barcelona... No me extrañaría tanto que fuera un apodo aplicado a Daniel: ¡hay familiares muy creativos a la hora de "destrozar" nombres!)

La lectora corrent ha dit...

Gracias, César, yo también conozco tu Twisted Bacteria, que me parece muy interesante para quien tenga interés por la microbiología.

En cuanto a "Danone", ayer (29.05.2009) leí un artículo de opinión en La Vanguardia firmado por Carlos Sentís, que dice que al joven Daniel le llamaban con el diminutivo "Danon". Si es cierto que le llamaban así, no es un diminutivo catalán com se ha dicho en algunos sitios. De todos modos, hay que tener en cuenta que los Carasso era judíos sefardíes que vivían en Salónica y regresaron a la Sepharad de sus antepasados. Quizás entre ellos fuese un diminutivo corriente. Pero el yogur no se llamó "Danon" inicialmente; siempre ha sido Danone (en Europa, al menos).